Es muy difícil despedirse de alguien tan querido y tan importante en mi vida. Quiero que tú también formes parte de mi Universo paralelo, porque tú formas parte de mí. No tengo palabras para agradecerte todo lo que has hecho por mí, todo lo que te has preocupado, todo lo que me has enseñado...
Soy como soy gracias también a ti.
Has sido el ejemplo de mujer fuerte, luchadora, mujer de su casa, de los suyos y que siempre ha estado a la altura de las circunstancias. No eras las típica yaya que cocina dulces y que teje bufandas, pero no te hubiera cambiado por ninguna otra. No tuviste una vida fácil, pero siempre te mantuviste entera, al pié del cañón...
I tenies molta raó, et curaves com els cavalls!
He intentat donar-te les gràcies per tot dia a dia. Són tantes les coses que ens has deixat... Gràcies per cuidar de nosaltres, gràcies per tants dinarots, soparots i totes eixes "tortilles" de creïlles (que tant m´encantaven). Gràcies per tots eixos refranys i totes eixes històries que m´han acostat a la Mislata d´altre temps que tant m´haguera agradat conéixer.Gràcies per confiar sempre en mi, per voler tant al xicon i tractar-lo com a un net (i ja sé que sempre, on va la corda va el poal). Gràcies per les boniques paraules que em dedicaves, sempre em veies molt guapa i em deies que jo era el teu àngel...I és que tu i jo sabem que jo era per a tu i tu eres per a mi.
Aquesta cançó és una versió de la que tu cantaves... espere que t´agrade.
Com tant ens has parlat de la séquia de Favara i de la Canaleta he trobat uns versets de Martí Gadea (el mateix que dóna nom al teu carrer)
Casi tocant à Mislata,
en lo camí que va´l ríu.
corre una vena de plata
que á tots alegra y sonríu;
es la cequia de Favara,
fertiliçen y conrehuen
a la Vega valenciana.
d´ahon era el Pare Llansòl
brillant sòl.
Sé que eixe dia un dels teus somnis es va fer relitat. Hi havia una complicitat entre nosaltres que només tu i jo enteniem. Per això, he triat aquesta preciosa foto.
Et vull moltíssim, iaia
D.E.P. Amparín "la ferrera"
.JPG)
